Zer gertatzen ari da Katalunian? Bi ahots kritiko (2)

Hasierarako, ikus Zer gertatzen ari da Katalunian? Bi ahots kritiko

Segida:

(i) Enximplar la base
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-enximplar-base_286677_102.html

“… el processisme camina incansable cap a la seva propera víctima: l’autodeterminació. Aquesta és la gran lliçó de la trobada entre Pedro Sánchez i Joaquim Torra, una reunió de la qual el president va sortir ben joliu, amb una contradicció que podria entendre fins i tot un nap-buf: d’una banda, el 131 digué que l’autodeterminació va acomplir-se l’1-O mercès al sacrifici dels ciutadans, la qual cosa és ben certa, però per altra banda afirmà que viatjava a Madrid per debatre amb el president espanyol precisament d’aquest dret, l’autodeterminació, que com indica el seu prefix és quelcom que no es debat, només s’aplica. La cosa, per tant, és ben senzilla: o el govern Torra es veu prou fort per aplicar el mandat (ecs) de l’1-O, o el president hauria de convocar eleccions per comprovar si el seu retorn a l’autonomisme compta amb l’aprovació dels ciutadans.

(…)

Fa temps us vaig escriure que l’esquerrovergència autonomista, després d’abaixar el cap, acabaria parlant el mateix llenguatge que Ciutadans. Primer va ser Oriol Junqueras xerrant sobre “nacionalisme excloent”, i fa ben poc ha estat Joan Tardà, qui ha dit ―i no és conya― que comparteix tantíssimes coses amb els seus veïns del partit d’Albert Rivera. Tot això, estimat lector, només farà que degenerar i es veurà que la major part de la classe política catalana solament aguanta al peu del canó per la nòmina. I amb aquesta gent que no pot renunciar a la pagueta, fills meus, com voleu que arribem més enllà de la cantonada? Enximplar la base. Ja ho deia el mestre Bauçà: l’estultícia és un conveni col·lectiu i altament voluntarista.”

(ii) ¡Casado y cierra, España!
(https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-casado-y-cierra-espana_290325_102.html)

Imagineu-vos si s’hagués aplicat el referèndum i Europa hagués reconegut, com de fet ja ha passat, que l’autodeterminació no és ni tan sols un delicte de malversació. Imagineu-vos-ho i aguanteu-vos la plorera, perquè per segellar Espanya els ha calgut ben poc esforç i talent.”

(iii) Ara, primàries!
(https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-ara-primaries_291852_102.html)

De moment, coneixent-los i vist el resultat del procés, no tinc cap mena d’esperança. Hi ha molta gent que dedica moltes més energies a rendibilitzar derrotes que no pas a celebrar victòries.”

(iv) Espanya es defensa amb els peus
(https://www.elnacional.cat/ca/opinio/enric-vila-espanya-defensa-peus_291891_102.html)

Seria bo que les primàries donin dirigents que creguin en la independència i comprenguin l’eficàcia dels fets consumats. En resum que tinguin clar per què es va poder celebrar el referèndum de l’1 d’octubre. Tot això, abans que la situació internacional no es compliqui massa i que la Generalitat i els seus pamflets no inflin més del compte el protagonisme dels feixistes que corren pel Principat.”

(v) Contra els llaços tothom s’hi atreveix
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-contra-llacos-tothom-atreveix_295860_102.html

D’ençà de la no-aplicació de l’1-O, la simbologia de la resistència i allò folklòric s’han apoderat de l’independentisme d’una forma prou evident, i ho demostra el fet gens anecdòtic que, a les manis, els ciutadans ja no cridin mai Independència! i ho subsumeixin tot a la llibertat dels presos polítics. El moviment independentista, que tenia ben poc de nacionalisme i molt d’esperit cívic, ha tornat a virar a la basca, imposant-hi la bandera, el llaç, la llepada de ferides contínua i l’esperit performàtic.

(…)

… A Espanya només se li va desencaixar el rostre el dia 1-O i en les jornades posteriors, quan Rajoy i els seus havien vist que ni la violència podia deturar els anhels del poble (els van castrar aquests polítics pels que ploreu a cada minut, dit sia de pas). Contra l’1-O, ni els uniformats més valents van poder claudicar. Davant d’aquest folklore mortuori, ai las, fins i tot un militant de base de Ciutadans sembla un superheroi de la neutralitat a l’espai públic.

(…)

… I al final, comptat i debatut, hi ha molt soroll, però no passa res de res.”

(vi) Meditacions des de la victòria (3)

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/enric-vila-meditacions-victoria_295836_102.htm

… Alfons López Tena m’assegura que han acabat a la presó o a l’exili perquè no creien que la justícia espanyola gosés actuar contra ells, i que per això en cada gest, en cada document aprovat, en cada discurs, deixaven una porta oberta a retractar-se. Jo crec que alguns sí que es pensaven que podien acabar a la presó, però preferien anar a la presó a canvi de res, que anar-hi després de plantejar una batalla seriosa a l’Estat.

(…)

Prefereixo ser una muntanya on hauria d’haver una vall, un bosc on hauria d’haver un desert, una jungla on hauria d’haver un zoo, un diamant en brut on hauria d’haver un còdol desgastat pel pas del temps.

(…)

… Tot i que els anys passen i la creativitat és limitada i la vida em va atrapant cada dia una mica més, no tindria sentit que ara em fes meva una derrota que no és meva. Si defenso la posició, potser contribuiré a vacunar el país contra els autoboicots que han destruït la classe dirigent autonomista en aquesta dècada d’eufòria, demagògia i renaixement.”

Utzi erantzuna

Zure e-posta helbidea ez da argitaratuko. Beharrezko eremuak * markatuta daude